Ací teniu la música:
I ací, la lletra:
SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa.
SOMNIEU.
Sí, inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
Clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
Clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir,
que ningú no s’avergonyeixi de cridar:
somniem, sí, somniem constantment,
somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre, i ho esperem tot,
hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència;
sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot.
Volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible.
Millor així, tots ho sabeu, millor així encara que a vegades precipitat,
encara que a vegades bruts, baixos, rastrers,
millor així amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens gosen dir...
SOMNIEU.
És clar que sí! Somniem constantment, sempre.
Si ens diuen: ESPEREU MASSA.
Clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens diuen: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot.
Si ens diuen: TENIU MASSA PRESSA.
Clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
