Finalment, ha passat. TV3 ja no es pot veure al País Valencià. A Benicarló ens n'hem lliurat, per la privilegiada proximitat amb Catalunya que fa que agafem el senyal del repetidor de Mont Caro. Almenys de moment, i creuem els dits. Però això no elimina la indignació per aquesta situació.
La Generalitat Valenciana, que hauria d'estar ocupada en altres coses que no pas anar retallant la llibertat d'elecció dels seus ciutadans, té des de fa anys una veritable obsessió amb això que es puga veure "la catalana" a les nostres comarques. Els molesta. Les raons poden ser diverses. D'una banda, que els ciutadans puguen comparar. Qualsevol televident amb un mínim criteri veu que la diferència entre Canal 9 i TV3 és incommensurable. Hi ha en això un complex d'inferioritat eixorc, que en comptes d'estimular-los a millorar els porta a silenciar qui els fa quedar en evidència. De l'altra, no poden suportar la normalitat lingüística que suposa que milers de valencians vegen de manera natural una televisió en català.
Més enllà de la satisfacció visceral que els produeix tancar les emissions de TV3, hi ha una qüestió de vil tacticisme polític. Desgraciadament, el discurs de l'anticatalanisme mobilitza una part considerable de la bossa electoral del PP. Ara, que tot i que vulguen dissimular-ho tenen una imatge molt danyada pels casos Gürtel i Fabra i companyia, volen aparéixer davant aquest electorat com els defensors de les essències "valencianistes", que entenen únicament en sentit negatiu: per a ells, ser "valencià" és ser "anticatalà" i poca cosa més.
S'escuden en la legalitat, però aquest és un discurs carregat de fal·làcies. Quantes emissores il·legals o en situació irregular es veuen i no són molestades. No ens enganyem: si fos la televisió autonòmica de Múrcia, tot això no passaria. Tampoc és veritat l'assumpte de la reciprocitat de Canal 9: la televisió valenciana s'ha estat veient durant dos anys a Catalunya i la Generalitat Valenciana no ha fet el més mínim pas ací. Parlar de legalitat és una perversió de les paraules: la llibertat d'informació ha d'estar per damunt d'una llei que es canvia com el govern de torn vol.
Al capdavall és un pas més en la metòdica destrucció de la llengua i la cultura valencianes. Sense TV3, el nostre valencià (el català de tots) perd una eina fonamental. Ara, ja no es podran veure pel·lícules, ni anuncis en valencià en cap cadena. Perquè Canal 9 no fa tota la programació en valencià, en absolut. Això és una manera de donar a entendre que el nostre és un idioma prescindible, que l'única llengua possible de comunicació és el castellà. Hi hauran més de quaranta canals en castellà i cap només en català. Ja podem ensenyar valencià a les escoles, davant eixa realitat tot esforç és inútil.
Però no ens han de fer callar. No tenen por de perdre els nostres vots, però hem de prendre consciència de la nostra força. Cal deixar clar que volem TV3, per la llibertat i pel futur de la nostra llengua.
Dissabte, a les 19 h, hi haurà una manifestació a favor de TV3 a Castelló (plaça de La Farola).
Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 772 (25 de febrer de 2011)
