"jo, tornat a l'exili on callen les coses, on es mesura el temps pel que s'espera tan sols" Carles Riba
dilluns, 15 de febrer del 2010
Els exercicis de Marçà
Darrerament s'està sentint a parlar bastant de Xocolata desfeta. Exercicis d'espill, el darrer llibre de Joan-Lluís Lluís (La Magrana, 2010). L'autor segueix les passes dels cèlebres Exercicis d'estil de Raymond Queneau (Quaderns Crema, 1989), en el qual s'explicava la mateixa història de noranta-nou maneres diferents, jugant amb el llenguatge i les tècniques narratives.
No he llegit el llibre de Lluís, i no dubto de l'encert i la traça dels seus "exercicis", però trobo a faltar en les informacions que es refereixen al seu llibre la referència a una altra obra escrita a l'estil de Queneau. Es tracta de Quaranta-sis contes i un gelat (Onada Edicions, 2005), un llibre de l'escriptor castellonenc Vicent Marçà, publicat pòstumament. Seguint el model confés del francés, Marçà narrava de quaranta-sis maneres diferents la mateixa brevíssima i intranscendent història. L'obra de Marçà tenia l'interés afegit d'adreçar-se tant a lectors adults com joves, i com a mestre va tenir molt present el possible aprofitament didàctic del text.
Ho he volgut recordar perquè de vegades sembla destacar-se l'originalitat d'alguns llibres sense tenir present que el camí potser ja ha estat fressat. Això no vol dir que hi haja impediment perquè les noves provatures puguen superar les primeres.
Informació i reflexió molt interessant. Estic totalment d'acord amb el darrer paràgraf. De fet, segur que el senyor Queneau ja ho devia de treure d'algun lloc, també.
ResponEliminaEn el cas del llibre del Joan-Lluís Lluís el que m'ha cridat l'atenció no és tant la originalitat --discutible, tot s'ha fet, certament-- sinó la feinada que ha fet. Aprofondint en el llibre queda clar que hi ha propostes més ben aconseguides que altres, però la feina fet és evident.
Sobre el llibre de Vicent Marçà haig de dir que el desconeixia del. Amb el que comenteu que s'adreça tan a adults com a joves no fa sinó fer-me'l encara més atractiu.
Gràcies per la informació.
De fet, el meu comentari no anava tant pel llibre de Joan-Lluís Lluís, que tinc la impressió que deu ser excel·lent, sinó pels periodistes que en parlen com si no s'hagués fet mai.
ResponEliminaGràcies per la visita i el comentari.
El de Joan-Lluís Lluís és en efecte un treball minuciós i sovint brillant, tant literàriament com lingüísticament, que deixa el llistó molt amunt. El de Marçà és molt interessant sobretot pensant en el public escolar. El de Cécile Slanka (Com dir-li adéu (Proa, 2008) és queda una mica curt pel meu gust. Tinc també notícia de Quin déu enamora, d'Adrià Pujol, que encara no he llegit. I després hi ha és clar el que estic escrivint jo mateix, A que no! 99 exercicis d'estil. En les arts ser original és sovint molt difícil, però això no treu mèrit als esforços i a les aportacions individuals. Salut.
ResponEliminaquaranta-sis maneres molt divertides de menjar-te un gelat. Un llibre perfectament recomanable
ResponElimina