"És nit freda per ser abril", de Manel

He sentit fa uns dies a la ràdio que el grup Manel està a punt de traure un nou disc. Al fil d'això, poso ací una de les cançons que més m'agraden del seu primer i únic disc (de moment), Els millors professors europeus. Es titula "És nit freda per ser abril", i és una cançó de la qual m'agrada tot: la lletra, la instrumentació, la melodia, els cors. Magnífica.

La Maria i el Marcel,

de costat en una barra,

es miren i fan glopets

a les respectives canyes.

Ell vesteix tot de vermell,

ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, ai Marcel,

qui s’acosta a parlar amb l’altre?

Qui s’arrisca a fracassar?

Qui saltarà sense xarxa?

Ell la vol treure a ballar,

ella se’l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,

seria dolç, seria amable,

si volguessis seure amb mi,

quin moment més agradable!

Tancaríem el local,

la nit seria tan llarga.

Marxaríem els dos junts

d’aquesta ciutat tan rara

i tindríem fills ben forts

i una casa amb balconada.

El Marcel allarga un braç,

la Maria somriu a l’aire.

Però l’estona ha anat passant

i no troben les paraules.

Ell demà serà capaç,

ella demà estarà més guapa.

És nit freda per ser abril,

no s’està enlloc com a casa.