Dibuix d'Ortifus |
Desnonaments
Ara el PP i el PSOE, en una ostentació d'humanitat sense límits, han decidit que sí, que van a canviar la llei dels desnonaments, per a evitar casos tan dramàtics com els que s'han viscut en les darreres setmanes. Fan una mica tard per a les més de 300.000 famílies que han estat desnonades en els darrers anys a l'estat espanyol. Però bé, és de ben nascuts ser agraïts. Evidentment, no els tindrem en compte que en dues o tres ocasions han votat en contra de les iniciatives presentades al Congrés per altres partits. No. Una vegada més, PSOE i PP han demostrat que saben estar a l'alçada de les circumstàncies. Sempre pensant en els ciutadans. I no en els interessos dels bancs, Déu me'n guard de tenir la temptació de pensar això.
Atur
És curiós com està resultant d'efectiva la reforma laboral del govern. No paren de crear-se llocs de treball, és impressionant com ha baixat l'atur en els darrers mesos. Perdoneu, però avui estic sarcàstic.
Iguals?
Una companya i amiga, declaradament socialista, s'enfada molt quan li diuen que el PSOE i el PP són iguals. Allò que en determinats àmbits anomenen PPSOE. En el fons, persona honesta com sé que és, allò que la molesta és no tenir prou arguments per a desmentir-ho. Emprenyar-se contra els altres és una manera d'emprenyar-se contra els seus.
Il·legalitats
Des de l'Espanya profunda s'omplen la boca últimament amb com és d'inadmissible que el president Mas puga saltar-se la legalitat convocant un referèndum. De tota manera, la legalitat és un concepte ben relatiu: allò que és il·legal passa fàcilment a ser legal canviant la llei, i de lleis en canvien tots els dies. A més, moltes coses només canvien, desgraciadament, gràcies a uns pocs valents que gosen ser il·legals: el servei militar obligatori va desaparéixer gràcies als "il·legals" insubmissos; fins i tot la democràcia va arribar gràcies a l'existència d'uns partits polítics que eren "il·legals", segons la legalitat franquista. I és que això de les legalitats trobo que és d'allò més flexible.
Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 859 (16 de novembre de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada