'I que les fulles recorden'

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 1392 (21 de juliol de 2023)

Jordi és alcalde de Beniargila, una petita localitat de muntanya molt vinculada al seu entorn natural, i ha de decidir si autoritza una urbanització que acabaria amb bona part de la muntanya i els conreus del poble. D'una banda, el projecte portaria desenvolupament als habitants i compta amb el suport dels poders polítics de la capital. De l'altra, seria la fi d'una manera d'entendre la relació amb la natura i l'entorn. A poc a poc, Jordi anirà entenent que la muntanya no és només un paisatge, sinó que s'imbrica de manera profunda i misteriosa amb la gent del poble i, de fet, amb ell mateix.

I que les fulles recorden és l'evocador títol que Javier P. Company ha posat a la seua primera novel·la, publicada a l'editorial Círculo Rojo. La història juga amb diversos moments temporals, i es van alternant els capítols centrats en el present narratiu amb aquells que ens expliquen els antecedents familiars del protagonista, especialment la història de la seua àvia Diana i la mare d'aquesta, mestra perseguida pels militars durant la guerra. A poc a poc anirem descobrint que els vincles de la família de Jordi amb la muntanya són especials i s'han transmés a través de les generacions.

Tota la novel·la és un cant a la comunió de les persones amb la natura, a la necessitat que l'ésser humà té de respectar-la i entendre-la. Company hi dona un paper important a les històries i les llegendes, que poden ser certes o no, ve a dir, però contenen veritats profundes. Lligat amb això, hi ha una presència d'elements màgics en el llibre que ens situen en la frontera entre la realitat i la fantasia, en la quals els límits entre totes dues es difuminen. Tot i les diferències òbvies, tots aquests elements i cert panteisme que hi sura em recordaven durant la lectura Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà.

Javier P. Company és professor de Geografia i Història, i la seua gran passió són la natura i l'etnobotànica, la qual cosa es reflecteix en I que les fulles recorden. L'autor d'Alcoi hi demostra un gran coneixement de la terminologia botànica i dels usos tradicionals lligats a les plantes. Però sobretot un gran amor pels boscos i les muntanyes, per la vida rural tradicional, per les llegendes i els costums que estableixen un vincle indissoluble entre l'home i la natura. Amb tots aquests elements basteix una novel·la treballada i ben construïda en què la muntanya és l'autèntica protagonista.