La marxa a l'estranger de l'emèrit constitucional suscita una sèrie de qüestions que jo, digueu-me ingenu, no acabo d'entendre. Està clar que mai podré ser tertulià perquè sempre tinc més preguntes que respostes davant moltes coses que passen que em deixen atònit. La meua capacitat d'incomprensió supera la capacitat de tenir opinió.
Diuen que Joan Carles I marxa per salvaguardar la institució i l'estabilitat d'Espanya. Què té a veure això amb anar-se'n del país? Que per no estar ací no ha fet el que ha fet, o suposem que ha fet? Desconec si pel fet de viure a la República Dominicana desapareix de la realitat coneguda i es troba en un altre àmbit, com "l'altre costat" de Stranger Things. En què ajuda a la monarquia o a l'estat espanyol que no es trobe físicament ací? Que potser ja no en parlarem, no seguirem criticant els seus actes, posant en qüestió la monarquia? És lògic que certes persones poc avesades a l'anàlisi política com jo entenguen que està fugint. I a més, d'amagat: quan s'ha fet públic que se n'anava ja estava fora.
Després diu Pedro Sánchez que "es jutgen persones, no institucions". Em sembla una gran frase, llàstima que tinga un fonament molt feble en la veritat, perquè de moment no pareix molt clar que l'emèrit vaja a ser jutjat, per allò de la inviolabilitat. Per tant, és lògic que molta gent, davant el dubte que se'l puga jutjar, pose en qüestió la monarquia, encara que només siga pel fet de ser "inviolable". Com es pot entendre en un estat democràtic que el cap d'estat no haja de respondre dels seus actes davant la justícia? A més, que siga cap d'estat per simple herència genètica i a més de manera vitalícia fa que això siga una franquícia (ui, veges quina paraula m'ha sorgit!) envejable.
Per cert, hi ha qui, per contrarestar el rebrot de republicanisme que creix, diu que la corrupció no és inherent a la monarquia, que un president de la República també pot ser un lladre. D'acord, és cert, però no té la inviolabilitat ni és president durant tota la vida, amb la "barra lliure" que això suposa. Potser em perdo alguna cosa i faig una anàlisi simplista, ja em disculpareu.
Evidentment, sempre apareix l'opinió sensata que afirma que ara no és el moment per a aquests debats, hi ha altres prioritats. Sempre hi ha altres prioritats, mai és un bon moment per a reformar un model d'estat, això fa mandra i crea inestabilitat, evidentment. Però això no ens ha de fer evitar els debats. O és que no som una societat adulta? (i no és una pregunta retòrica, m'ho qüestiono seriosament). A més, en algun moment s'han de canviar les estructures, o és que tot ha de ser igual per sempre? Els sistemes i els països canvien, han canviat sempre. Més val fer-ho amb debats sobre la monarquia que amb revolucions com s'ha fet en altres èpoques.
Mentrestant, a Benicarló, el PSOE local va impedir fa uns dies que ni tan sols es plantejara debatre el canvi de nom de l'avinguda Joan Carles I. No és que va votar en contra del canvi, no; és que ni tan sols va permetre que la moció arribara a plantejar-se. És cert que a nivell local tampoc n'hem de fer molta cosa, de l'afer Juan Carlos, però almenys plantejar-nos el nom d'un carrer tampoc és demanar massa. Si aquesta és la postura del PSOE d'un poble insignificant ple de clots, com hem d'anar canviant les coses a nivell d'estat cap a una, diguem-ne, possible, futurible (utòpica?) República? Perquè si l'esquerra no estira, els canvis no vindran mai per la dreta.
Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 1245 (7 d'agost de 2020)
