El fet de recordar fa uns dies la paraula esmondar, em va fer caure en el compte de moltes paraules que formen part del meu bagatge personal i familiar d'origen llaurador, i que ara sento a poca gent que no siga del ram. És cert que formen part del lèxic específic d'una professió, però també ho és que abans les tasques que anomenen formaven part de la quotidianitat del nostre poble i país.
El cas és que tinc guardades en la recàmera unes quantes paraules precioses relacionades amb el treball del camp. Com per exemple, birbar. Aquesta no és una paraula tan estranya, i en realitat apareix en tots els diccionaris, però jo m'he vist en l'obligació d'explicar-ne el significat en més d'una ocasió. Segons el DIEC, birbar és "Arrencar les males herbes (dels sembrats)". Bàsicament, amb una aixada, o almenys aquest és l'ús que jo sempre he sentit, no ho he sentit aplicat a arrencar herbes amb les mans.
Segons el diccionari Alcover-Moll, es diu a tot el català occidental, des del Pallars fins a Alacant, i també al Camp de Tarragona (que té molts punts de contacte lèxics amb l'occidental: diuen "xiquet" i "bajoca" en compte de "nen" i "mongeta", que és el que els tocaria en teoria). Aquest diccionari també recull un refrany que situa al Baix Maestrat: "Lo que no es birba en febrer, es queda tot l'any per fer". Jo no el coneixia.
Jo no sé on o quan o de qui vaig aprendre aquesta paraula. Sí que sé que un company d'estudis del Maestrat la feia servir molt. Jo entenia que volia dir arrancar les males herbes de qualsevol manera amb l'aixada o el llegó: siga rascant o cavant si la terra és més humida.Però aquest mateix estiu mon pare, de 82 anys, m´ha sorprés dient que birbar és arrancar les males herbes amb les mans. Faena que jo faig entre les mates de cacaueres, sobretot els dies després de regar, quan és una operació senzilla estirar les verdolagues, el cerreig o fins la inexhaurible junça quan acaben d'eixir. Sóc d'Oliva, a la Safor, per si t'interessa la dada dialectal.
ResponEliminaI tant que m'interessa, Salvador. Ací al Maestrat la paraula és molt viva, però jo diria que sempre implica l'ús de l'aixada o llegó (o llaona, com li diem ací). Gràcies per passar-te per ací.
ResponEliminaLa família de ma mare usa la paraula birbar, però per referir-se a "birbar" amb les mans, usa més freqüentment "fer herba a mans".
ResponEliminaEl camp d'arros es birba amb la ma.
ResponElimina