Segons el diccionari normatiu, mostós només vol dir 'abundant en most', és a dir, en el suc del raïm. En canvi, a casa meua, on de most en bevíem ben poc (si de cas, vi negre, que això del most no és beguda de llauradors), mostós sempre ha volgut dir 'apegalós, enganxós, enganxifós'. Especialment, ho emprem quan el menjar ens deixa els dits o el rostre bruts ("mostosos", de fet), però també en relació a qualsevol superfície enganxosa al tacte.
Bé, jo crec que això no és només a casa meua, sinó que és general a tot el Maestrat, però potser m'equivoco. O potser encara és més general, ja que el diccionari Alcover-Moll el recull en la segona accepció: "Untat de suc o pasta enganxosa". I posa fins i tot un exemple de sant Vicent Ferrer: "Mon fill, pren una cistella (e era mostosa e terrosa) e ves a la font". Però no especifica l'abast geogràfic.
De nou, un altre mot que usem cada dia que no apareix en els diccionaris. Bé, tampoc és cap drama, els diccionaris no ho poden recollir tot. El que seria una llàstima és que es perdés una paraula com mostós.
A Castelló també es diu així. De menut, més d'una volta ma mare m'ha amollat en tornar d'escola tot brut: «Vas tot mostós!». També s'ha referit algunes vegades al cabell d'alguna presentadora de Canal 9: «Que a eixa xica no li diu ningú que porta el monyo tot mostós!». Salut, Carles.
ResponEliminaSí, gairebé sempre associem aquestes paraules a allò que ens deien les mares a casa. Senyal que cada cop les sentim menys fora de l'àmbit familiar. Per cert, boníssim l'exemple de la presentadora de Canal 9. Salut, Josep.
EliminaA Petrer (Valls del Vinalopó), també, de tota la vida: "Neteja la taula, que està mostosa!"
ResponElimina