Article publicat a la revista La Font, núm. 72 (maig 2015)
Coneixia
Senior i el Cor Brutal de fa ja uns anys, quan em va arribar una cançó
optimista i brillant que es deia “El signe dels temps”, amb un vídeo colorista carregatde bon rotllo. Era del seu primer disc, L’experiència gratificant.
Després, van traure un altre disc, Gran, que em va agradar molt més que
el primer. Inclou algunes cançons precioses, com “Tots els ianquis que vull”. I
en els últims mesos he redescobert aquest grup valencià, liderat per Miquel Àngel
Landete.
Reconec
que els tornat a escoltar arran del fet que han rebut el premi Enderrock al
millor disc en català del 2014, pel seu treball El poder del voler. I
pràcticament he escoltat junts aquest disc i l’anterior, que no havia escoltat
massa, València Califòrnia. Són dos discos trets en molt poc temps,
quasi seguits, i molt diferents. València Califòrnia és un disc acústic,
molt suau, acaronador, amb un regust a cantautor nord-americà, amb guitarra i
harmònica. M’agrada molt, hi ha cançons dolcíssimes musicalment i que van
directe a l’ànima, com “Flor de maig” o “Càntic als germans de diferent mare”.
Sota la suavitat musical, les lletres no et deixen indiferent, perquè Senior
sempre parla de sentiments personals i humanes.
El poder del voler és tota una altra cosa,
musicalment és molt més fort, elèctric, contundent, encara que les melodies
segueixen sent molt cantables i pop. Però sobretot no us heu de deixar enganyar
pel títol: no trobareu res de sentimentalisme en aquest disc, sinó més aviat
molta ràbia i mala llet. Les lletres, quan les escoltes detingudament, et
deixen clavat. Presenten sense pal·liatius estampes de la realitat en què vivim
i reaccions molt dures davant eixa realitat, de vegades fins i tot massa crues.
Es
tracta en conjunt d’un disc molt compromés, que pot sobtar per la radicalitat
amb què presenta una crida a l’acció social. El que es proposa el músic
valencià és sacsejar consciències per tal que la gent es moga per a canviar la
realitat indigna que els polítics i manaires ens han creat. Val la pena
escoltar-lo per a formar-se després una opinió (fins i tot per a discrepar en
algun cas). Per descomptat, Senior somou amb les seues lletres directes i
impactants el plàcid panorama de la música en català (Manel, Amics de les Arts
i altres herbes, que a mi també m’agraden, però que no hi tenen res a veure).
Us
recomano, i molt, que escolteu aquest grup, qualsevol dels seus discos. De ben
segur que us sorprendrà, i us trobareu amb algunes de les millors cançons
escrites en català en els darrers anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada