dimarts, 18 de juny de 2013

La platja de Madrid

L'AVE ha arribat aquesta setmana a Alacant. Des de Madrid, és clar, no des de València ni des de Barcelona. Passant per Albacete, una ciutat de gran valor estratègic, com és ben sabut. Els alacantins ja poden estar contents. Ara compten amb una infraestructura fonamental, el tren que sens dubte necessitaven: la connexió amb la gran capital, la salvació econòmica per al País Valencià. Ara els madrilenys poden arribar a la Mediterrània en poc més de dues hores. Enhorabona.

Els grans estrategs espanyols han dissenyat per als valencians un futur esplendorós. Serem un dels motors econòmics d'Ep·panya, gràcies al sector turístic, capdavanter de la nostra recuperació econòmica. Gràcies als turistes madrilenys que ompliran Benidorm. És clar que l'aposta podria ser pel turisme estranger, fins i tot per un turisme de qualitat que no es basés només en el sol i la platja. Però és més fàcil i segur optar pels visitants de la meseta. I sobretot millor per als madrilenys, que així tenen més a prop la platja. Ara, per fi, Madrid té platja, o la té a només dues hores d'Atocha. I els valencians podem assolir la nostra vocació històrica, la nostra voluntat dins la indissoluble unitat de destí espanyola: ser la platja de Madrid, convertir-nos en un país de cambrers i socorristes a major glòria del turista castellà. Quina millor manera d'"ofrenar noves glòries a Espanya"?

És veritat, per què negar-ho, que mentre es gasten diners en aves tenim una educació retallada per totes bandes. Al cap i a la fi, per a què volem millorar l'educació, si hem de treballar en una botiga de souvenirs? És cert que amb la milionada que costa aquest tren, es podrien haver cobert molts altres serveis que, per a alguns ciutadans, poden tenir preferència. Com per exemple el corredor mediterrani, que garantisca una vertebració econòmica amb Barcelona i França. Per a aquests (pocs) ciutadans crítics, tenim el servei d'intoxicació mediàtica que parla del prestigi que suposa tot plegat; que som el segon país del món després de Xina en quilòmetres d'alta velocitat (en tenim més que Alemanya, i que Merkel ràbie); que això dóna visibilitat a la "marca Espanya". I l'espanyol mitjà aviat deixarà les crítiques, i passarà a sentir-se cofoi i a cantar "yo soy español, español"... i a mirar jugar la selecció.

Si, malgrat tot, alguns valencians desagraïts (entre els quals, de ben segur, molts lectors d'aquest pamflet infame) persisteixen en la seua actitud negativa, seran titllats ràpidament d'antiespanyols (un insult, com tothom sap), contraris al bé comú, antisistema, radicals. Res podrà aturar l'expansió triomfant de l'AVE per tot Espanya, passant sempre per Madrid. Ens enfonsarem en la misèria més absoluta, però tindrem unes vies d'alta velocitat que seran l'enveja d'Europa i el món.

O la riota?

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 899 (21 de juny de 2013)

divendres, 7 de juny de 2013

Literatura de butxaca / 12 : Chandler


"Els assumptes policials -va dir, quasi gentilment- són un autèntic problema. Es pareixen molt als assumptes de política. Exigeixen homes de qualitat, però no ofereixen res de prou interessant com per atreure'ls. Per això hem de treballar amb l'únic que podem aconseguir... i el que aconseguim són individus com aquests."

Raymon Chandler, La dama del llac (1943), cap. 27