dilluns, 9 de maig de 2011

Suaus, invictes

Divendres vaig assistir a la inauguració al MUCBE de l'exposició "Vicent Andrés Estellés. El fill del forner... que feia versos". Els artistes del col·lectiu ArteEnred han triat l'obra d'Estellés com a punt de partida (inspiració, que dirien els artistes d'abans) per a una sèrie d'obres que hi exposen. El resultat és divers i digne de veure, no cal dir-ho. De tota manera, vaig trobar a faltar que al costat de cada obra hi hagués el poema o els versos en els quals s'inspirava.

La inauguració, després dels parlaments de rigor que donen oportunitat als polítics locals de demostrar les seues nul·les capacitats oratòries, va consistir en un recital poètic a càrrec dels membres de l'associació Rodonors Invictes. Van recitar al voltant d'una dotzena de poemes de l'autor de Burjassot amb acompanyament de guitarra. Res de nou, en la línia dels recitals a què ja ens tenen acostumats, marca de la casa. Que no és poc.

Ja fa unes quantes setmanes, els dies 25 i 26 de març, Rodonors i Alambor van organitzar conjuntament unes jornades d'homenatge a Manel Garcia Grau, quan està a punt de fer cinc anys del seu traspàs, en les quals fent honor a la vocació estellesiana dels organitzadors se'l posava en relació amb Vicent Andrés. Totes dues associacions van demostrar la seua capacitat per a unir voluntats culturals i articular un programa d'un gran atractiu. Conferències de destacats especialistes universitaris, taules rodones, una magnífica exposició sobre Garcia Grau, la presentació d'un llibre escrit a quatre mans entre l'autor benicarlando i Vicent Pallarés, i el concert del cantautor Andreu Valor.



Un complet enfilall d'actes que, la veritat, em va sorprendre que fos tan poc comentat, ja que constituïa en conjunt un dels actes culturals més importants de l'any a Benicarló, sense cap mena de dubte. Bé, el cas és que els recitals de Rodonors van ser fonamentals per tal de fer que l'homenatge a Garcia Grau i Estellés no fos un acte literari fred, acadèmic o elitista. Tots els que han assistit a algun d'aquests recitals saben el devessall de sensibilitat que saben impregnar Olga, Lluís i companyia a la lectura dels versos. Ells diran, i tindran raó, que el mèrit és dels poetes. Cert, però ells saben preparar per als versos el vehicle adequat per arribar a l'entranya dels espectadors, en el qual la música hi té un paper bàsic. Conec molts dels poemes que constitueixen el seu recital, però alguns d'ells m'emocionen quan els lligen com no ho han fet quan els he llegits a casa.

Rodonors Invictes és una de les millors coses que han passat en els darrers temps a Benicarló. Han sabut trobar una personal manera de fer que posa a l'abast d'un públic general (amb una mínima sensibilitat pressuposada) la literatura en català. Les jornades Garcia Grau-Estellés van unir el rigor i el compromís pel país demostrat per Alambor des de fa molts anys, amb l'entusiasme invicte i la suavitat de dicció de Rodonors. Una conjunció feliç que ens fa adonar que a Benicarló s'hi fa un treball cultural i de país de primer ordre. Malgrat totes les aparences, estem vius, en som molts i tenim corda i entusiasme per a molt de temps.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 783 (13 de maig de 2011)

5 comentaris:

  1. Això, això: una cultura del Maestrat, home, que gairebé tot se'n va en folklorismes fòssils i intents provincians.

    Una cultura del Maestrat i a viure.

    ResponElimina
  2. En això estem, Vicent, una cultura feta al Maestrat amb vocació de país.

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Per més notes de premsa que fem, per més rebombori que alcem, és molt complicat trobar ressó per la via dels mitjans de comunicació tradcionals, per moltes webs que tinguen. Fa temps que li pegue voltes a l'assumpte; decepcions pròpies i alienes em porten sempre a la mateixa conclusió, i és que necessitem crear xarxes pròpies de comunicació, digues-li periòdics, blogs o el que siga. Fa falta un mitjà de comunicació al nord del País Valencià i sud del Principat que ens done veu. Ara, com fer-ho? Temps i diners, una cosa que la gent pobra com nosaltres no tenim. Ganes no ens falten, això sí. Salut!

    (el comentari anterior l'he suprimit per un accent mal posat, disculpeu)

    ResponElimina
  5. El mal, Josep, és que aquestes xarxes alternatives encara no tinc clar que arriben tan lluny com volem creure. Ens pensem que per una entrada al bloc compartida per facebook arribarem a una munió immensa de persones, i després et trobes que som els de sempre.

    ResponElimina