divendres, 8 de març de 2019

Hem de parlar / 2

L'altre dia intentava fer-te veure que defensar el valencià és una cosa perfectament comprensible, i que no hauria de ser objecte dels teus atacs. És una llengua que forma part del nostre patrimoni i si no la defensem té el perill, real i possible, de desaparéixer. Mentre ho escrivia, pensava en un dels arguments que sols donar contra la promoció del valencià: usar més el valencià va en contra del castellà.

No es pot negar que si s'usa més el valencià, hi haurà llocs i situacions que el castellà s'usarà menys. Això és indiscutible. Però realment creus que això posa en perill el castellà? Sigues realista, només cal donar una volta per les ciutats i pobles valencians per a veure que és impossible que el castellà desaparega. I en el supòsit irreal i distòpic que això passara, l'espanyol és una llengua amb un pes enorme en el món, amb centenars de milions de parlants; gairebé ni ho notaria. En canvi, el valencià, si no es parla ací, no es parla a cap lloc. Si deixa de parlar-se en aquesta minúscula porció d'arc mediterrani, s'esborrarà del món. La desproporció del problema és clara, no trobes?

Em diràs, m'ho dius moltes vegades, que "estem a Espanya i hem de parlar espanyol". Bé, no et nego que hem de parlar espanyol, el que et demano és que prioritzem el valencià perquè es troba en una situació més feble: té menys parlants, s'usa menys. A banda, per què parlar i defensar la nostra llengua ha d'anar en contra d'Espanya? Que per a un espanyol, el valencià/català, el basc i el gallec no són llengües espanyoles? Pareix que ja toquem tema polític, és cert, i no voldria, perquè el gran problema que tenim és barrejar la llengua i la política. Però jo encara no ho havia fet, has començat tu. Per a mi, ser espanyol i defensar el valencià no són contradictoris, no ho haurien de ser.

M'adono que tota l'estona et parlo com si fores castellanoparlant. Però potser parles valencià, i també estàs en contra de totes aquestes idees en defensa del valencià. Potser també creus que, com que et sents espanyol, tot això va en contra de la idea d'Espanya. Jo crec que no, potser soc un ingenu. M'agradaria que t'adonares que el valencià, la teua llengua, és la llengua d'ací, la que s'ha parlat a casa nostra des que parlem una llengua romànica, des de l'edat mitjana; en canvi, el castellà ha vingut després. Només per això el valencià ja mereix una protecció especial. Els noruecs aprenen anglés, però no deixen d'estudiar noruec, encara que no puguen parlar-lo a cap altra part del món.

No cregues que dissimulo, no cregues que evito el que segur estàs pensant. Que tot això és cosa de catalanistes, que en realitat el que volem fer és convertir-nos en Catalunya. Ai, Senyor, hem arribat al moll de l'os d'una qüestió tremenda. Com t'ho explicaré? A veure: hi ha algun problema si el valencià i el català són la mateixa llengua? Passa res? Que siga la mateixa llengua no vol dir que siguem catalans, ni ells valencians. O és que anglesos i nord-americans són el mateix? O mexicans i colombians. I parlen la mateixa llengua. La majoria de les llengües del món es parlen en més d'un territori, i no passa res. En el fons, no deu ser (i disculpa) que no et cauen bé els catalans?

Mira, recordo perfectament quan era adolescent. No els tenia cap simpatia especial als catalans, potser al contrari. Però quan em van explicar que el valencià i el català eren la mateixa llengua, ho vaig entendre perfectament. I t'asseguro que jo no tenia cap idea política prèvia. No hi vaig veure cap problema. De seguida vaig veure els paral·lelismes amb altres llengües: els argentins parlen castellà i no són espanyols, ni s'ho plantegen. Sincerament, crec que quan us molesta tant aquest tema introduïu un prejudici contra els catalans que no té res a veure amb la qüestió de la llengua.

Després ja cadascú, personalment, pot fer l'evolució política que considere oportuna. Però defensar el valencià, considerar amb naturalitat que valencià i català són la mateixa llengua, no és a priori ser nacionalista, ni catalanista, ni independentista. Ni tan sols d'esquerres. Només és llengua, la política és una altra història.

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 1174 (8 de març de 2019)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada