M'ha sorprés, com tantes vegades em passa quan consulto una paraula al diccionari, trobar estopenc al DIEC, el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi és, en efecte, i la defineix com "Tou, flonjo, com l'estopa"; i posa un exemple relatiu a uns cabells estopencs per l'aigua de la mar. En canvi, aquest no és el sentit amb el qual jo sempre he emprat aquesta paraula.
En el meu parlar, el tortosí del Maestrat, estopenc és un mot molt viu, tot i que gairebé mai el trobem escrit ni el sentim en els mitjans de comunicació. Però l'emprem sobretot en l'àmbit gastronòmic: és el menjar, allò que pot tenir qualitat d'estopenc. És un menjar sec, difícil d'empassar, com l'estopa, precisament. "Este pa està estopenc, no es pot engolir."
L'Alcover-Moll sí que recull aquesta accepció: "Que sembla estopa". I un dels exemples documentats és: "Una miqueta estopenca la perdiu".
A mi em pareix una paraula fantàstica, la trobo molt expressiva, gairebé onomatopeica. Dic "estopenc", i gairebé sento aquesta sensació a la boca. És de les meues preferides.
A l'Alcoià i el Comptat també s'empra "estopenc" per a referir-se a sec, eixut... especialment per als menjars.
ResponEliminaSalutacions.
És com si et sentís, Carles! Al Camp de Tarragona he sentit dir "estopeït/estopeïda", amb el mateix siginficat i la mateixa etimologogia. Una abraçada!
ResponEliminaA casa tambè el fan servir, ma mare concretament i com diu en Carles Lluch, també per referir-nos al menjar, Per ex. "aquesta carn està estopenca" no se d´on ma mare l ha tret aquest mot ella diu que sa mare i la seva àvia ja el deien, però les dues eren barcelonines, i jo algun cop que l´he fet servir fora de casa m´han mirat com dient que està dient aquest "tiu", i com que es un mot comú a casa sense adonar-m´en el faig servir fora també.
EliminaVisca la mare que us va parir, usuaris de perdius, pans, pernils, i altres menges estopenques o estopeïdes.
ResponEliminaEm sembla un cas clar: us mereixeu tots una dieta més melosa.
Si més no, per la bondat i riquesa del vostre vocabulari.
Abraçades a tort i a dret!
Joan
Des de la Noguera natal de la família, també estopenc es difícil d'empassar, eixarreït (un pit de pollastre fred es estopenc).
ResponEliminauna abraçada.
Joan
Des de Manresa (el Bages), i també ho he sentit a coneguts tortosins, "estopenc" és "dur, difícil d'empassar", tot el contrari del que consta als diccionaris estàndard. Precisament ara ho envio per correu-e a l'autor del gran diccionari "El valencià de sempre".
ResponEliminaMons pares, de la terra ferma, també ho deien, i és d'aquelles paraules boniques perquè sí... encara que facin referència a quelcom relativament sec. Gràcies per fer-ne reflexió!
ResponEliminaJo sóc de l'Alt Urgell, també faig servir la paraula estopenc en el sentit de menjar ressec, de mal empassar, que no te'l treus de la boca, no se m'acudiria dir-ho per un menjar tou i flonjo, ni per uns cabells aspres
ResponElimina