diumenge, 14 de setembre del 2014

Natros no parlem bé


Això deia un molt bon amic, mentre preníem un gintònic en agradable companyia. És una persona d'idees constructives sobre llengua, que intenta emprar el valencià tant a nivell privat com públic. Però em deia que es trobava amb molts dubtes i vacil·lacions quan escrivia, i que aquesta inseguretat es devia a aquest fet: "És que natros no parlem bé i, és clar, ens costa molt més".

Heus ací un prejudici molt arrelat entre els parlants habituals de valencià, no només ací al Maestrat, sinó en general a tot el País Valencià, i potser encara en altres llocs on no se senten identificats amb la parla oriental, la de les comarques de Barcelona i Girona, que és la que gaudeix de major difusió en els mitjans. Aquí al nostre territori el complex d'inferioritat encara s'agreuja més, perquè estem lluny dels dos grans centres lingüístics, que són Barcelona i València. Hi ha qui creu que no parla bé perquè no diu "sigui"; d'altres, com el meu amic, creuen que parlen malament perquè no pronuncien les erres finals com a València.

Doncs bé, cal dir-ho molt clar, perquè hi ha molta gent confosa: ací parlem molt bé, i no tenim res a envejar ni als de Mataró ni als d'Ontinyent. De fet, tothom parla bé, no hi ha cap territori on parlen millor que en cap altre. Tots els accents són bons, és tan valencià i català pronunciar la erre de "cantar" com no pronunciar-la, com fem nosaltres. Una cosa és la llengua oral, i l'altra la llengua escrita, i cal deixar de banda un altre prejudici, que el meu amic expressava així: "Allò que està ben dit és quan es parla com s'escriu, no?". Doncs no necessàriament. Escrivim la erre final, però no la pronunciem, i això és una convenció que hem establit, igual que escrivim les hacs i són mudes.

El problema és que la normativa acaba influint en la percepció que els parlants tenen sobre allò que parlen, i potser això és inevitable en els processos de normalització. Per això cal fer, com es diu ara, molta pedagogia, i no deixar que la gent crega que la seua manera de parlar és "incorrecta", perquè això acaba perjudicant l'ús de la llengua. I no és cert: tinc molt amics i coneguts tant de Barcelona com de les comarques centrals valencianes, i us asseguro que tampoc parlen la manera suposadament "correcta" de la llengua. Simplement, perquè l'estàndard no el parla ningú. O el parlem tots una mica.

Hem de sentir més orgull per les formes que emprem, apujar la nostra autoestima lingüística. No amb un sentiment particularista, que ens allunye de la llengua comuna dels germans del nord i del sud, perquè això seria limitar-nos i empobrir-nos, tancar-nos en el nostre petit clos i acabar pensant que la nostra llengua només és per anar per casa. Res d'això: el nostre parlar és una aportació de primera a la llengua comuna, i aquesta és una llengua normalitzada que ens permet llegir i escriure sobre qualsevol cosa, ens permet comunicar-nos amb el món. Acceptar-nos a nosaltres mateixos i estar satisfets de la nostra singularitat és el primer pas per a ser universals.

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 950 (12 de setembre de 2014)

4 comentaris:

  1. Rolíndez porta tota la vida dient això... I tots pagats d'ell. Recordo una conferència d'ell en La Salle on va afirmar el que tu dius: els valencians parlem un català malparlat. Autoodi i tots contents!!!

    ResponElimina
  2. Llàstima d'article, arriba 30 anys tard. No pensava el mateix la que em va examinar en JQV, primer va insultar a tots els que parlaven l'apitxat i després va suspendre a dues persones que van dir servici i llonja. La destrucció dialectal és brutal: a guanyat la normalització i l'estandard català que és el que es volia fer des del primer moment. Lo demés son falories...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu article no està en contra de la normalització i l'estàndard, que conste: parla d'actitud dels parlants. Crec que és inevitable, fins a cert punt, que es passara pel purisme de fa trenta anys. Era una etapa, potser necessària. La normalització de la nostra llengua encara és molt recent. I no seria tan catastrofista: totes les llengües, quan es normalitzen, disminueixen la dialectalització. Seria qüestió d'arribar a un equilibri, que és molt difícil. Crec que la nostra llengua és, a pesar del que diuen alguns, de les que més respecten les diferències.

      Elimina
  3. En Benicarló ningú diu "vacacions, llonja, deport, servici, palometa, parotet, maroteta, etc etc... Amés a més: és cert el que diuen els blaveros que Estellés va demanar perdó a Barcelona en arreplegar el premi d'honor a les lletres catalanes pel seu accent apitxat? Normalització és igual a uniformació iigual a destrucció dels dialectes del català.

    ResponElimina