dijous, 2 de març de 2017

No alimenteu els trolls


Divendres passat un filòleg de prestigi va fer una conferència, a Benicarló, sobre el futur del valencià. Excel·lent com sempre, exposà el procés històric de castellanització, la situació sociològica actual, i les possibilitats de recuperació de la llengua. Tot molt clar, acadèmic, ben explicat, raonat, amb dades objectives. Fins que arribà el moment del col·loqui final.

En aquest moment, una persona del públic assistent va prendre la paraula en diverses ocasions, fins al punt que pràcticament va monopolitzar el torn obert de paraules. Les opinions que va vessar denotaven una ignorància i una incomprensió al voltant del tema considerables. Possiblement sense mala fe, va fer de portaveu de les mateixes idees tronades de sempre al voltant del tema de la llengua: que si l'origen del valencià, que si valencià i català, que si el conferenciant no podia saber les raons de la castellanització de les persones, que si la gent prefereix estudiar anglés. Tot amb educació, cal dir-ho, però evidentment amb la voluntat de qüestionar allò que s'havia exposat.

La resta d'assistents posàvem cara de pòquer. Era tanta la diferència entre l'exposició del conferenciant i la intervenció d'aquell senyor, a nivell científic, de claredat expositiva, de rigor, que allò era grotesc. Cal tenir una autoestima molt alta, o un grau considerable d'inconsciència, per rebaixar tant el to d'una xarrada que havia estat modèlica.

La postura d'aquell home és ben representativa d'un sector de valencians que sempre enfoquen la qüestió lingüística en termes de conflicte. Presenten el valencià com un problema, quelcom que genera divisió i enfrontament, un tema sobre el qual es pot opinar, i mai ens podrem posar d'acord. Conseqüència: perdre'ns en aquests debats estèrils i no avançar. Avançar, evidentment, en allò que és fonamental per al futur de la nostra llengua: el seu ús. No ens hem de perdre en discussions bizantines: cal tenir clar que si estimem la llengua, l'hem de prestigiar i usar-la. "És l'ús, estúpid!", podríem dir adaptant una cèlebre expressió de Bill Clinton.

Fa unes dues o tres setmanes, en una altra conferència (aquesta, a Vinaròs) sobre l'origen històric dels valencians, feta també per un prestigiós doctor en història, un assistent va intervenir per a posar sobre la taula la qüestió de si els valencians ja parlaven valencià abans de Jaume I (els mossàrabs i totes aquestes fantasies). L'actitud era la mateixa: voler crear controvèrsia. En l'àmbit dels fòrums a internet i a les xarxes socials, això es coneix com un troll: algú que deixa anar opinions amb ganes de polemitzar i rebentar la discussió, per a desviar el fil d'allò que s'està debatent.

Tant en un cas com en l'altre, em va cridar molt l'atenció la posició de la resta del públic i dels respectius conferenciants. Amb molt de respecte, es va deixar parlar aquelles persones (els trolls), i quan se'ls va respondre, no es va entrar a debatre sobre coses que només tenien la intenció de polemitzar, sinó de manera constructiva. Pensava jo que fa anys aquestes situacions hagueren derivat en una discussió forassenyada, agra i desagradable. Però no va passar això. Al contrari, es va deixar que les seues opinions es desacreditaren a elles mateixes, exposant-los arguments però sense polemitzar, amb molta educació.

"No alimenteu els trolls", trobem penjat en molts blogs i pàgines de la xarxa. És a dir, no els doneu peixet, no entreu a polemitzar amb ells. Ignoreu-los en la mesura del possible. La raó és nostra, no els queda res més que l'exabrupte, els arguments fantasiosos i acientífics, l'apel·lació a la visceralitat, i els és igual que davant tinguen persones que han dedicat la vida a estudiar allò de què estan parlant. Crec que a diferència d'anys passats hem aprés com afrontar aquestes situacions. No els alimentem. Ignorem-los amb bones maneres. Les qüestions importants són unes altres: l'ús i  el futur del valencià.

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 1073 (3 de març de 2017)

2 comentaris:

  1. Fa tres o quatre anys encara et trobaves amb gent del públic que demana que la xerrada es fes en castellà!! Superat aquest estadi, ara sembla que és tracte d’embolicar la troca preguntant-se que va ser abans l'ou o la gallina, el català o el valencià. Tanmateix penso que encara què és permeti d’exposar els raonaments i que aquests caiguin per seu propi pes, amb una actitud de respecte i de civisme, la realitat, és que el debat o col·loqui és torna insofrible i una pèrdua de temps, i sap greu perquè perque d’altre manera si el debat o col·loqui hagués estat a l‘alçada dels ponents el nivell intel·lectual de tots plegats -els assistents-, aquests augmentat positivament.

    ResponElimina