Per raons de desorganització laboral i familiar, sempre vaig una mica tard en les pel·lícules. Ara he vist Revolutionary Road, un film de l'any passat dirigit per Sam Mendes i protagonitzat per Leonardo DiCaprio (cada vegada més bon actor, per a la meua sorpresa) i Kate Winslet. Duríssima. Duríssima perquè és com un cop de puny que ens llança a la cara inquietuds que sabem dins nostre però no ens atrevim a reconéixer.
Se'ns hi narra la crisi d'un matrimoni jove quan s'adonen que no han assolit ser res d'allò a què aspiraven quan eren joves: se senten fracassats, buits. De sobte, en arribar a certa edat, veuen que la vida que porten és convencional, i tenen prou valentia per adonar-se'n. Però, som capaços de fugir de les estructures i les seguretats que ens hem anat bastint? És possible començar de nou una nova vida i renunciar a treball, casa, estabilitat? Es poden deixar de banda impunement les coses que conformen la nostra mediocritat, odiada però alhora indefugible?
La pel·lícula, excel·lent, és una càrrega de profunditat que planteja aquests i altres interrogants, especialment punyents per a tots aquells que arribem al mezzo del camin i ens resistim a estar del tot idiotitzats.
La pel·lícula, excel·lent, és una càrrega de profunditat que planteja aquests i altres interrogants, especialment punyents per a tots aquells que arribem al mezzo del camin i ens resistim a estar del tot idiotitzats.
Benvingut blocaire! Boníssima la pel·lícula, per cert.
ResponElimina