Amb la saviesa de la indiferència, vas veient com passa la vida. La vida humana, estranya i confusa, d'un carrer comercial. En aquest local en venda, hi dóna el sol, s'hi està bé, és un lloc com un altre per a deixar-se morir. A la part de fora del vidre es mou el brogit, el tumult. Però des d'on ets no se sent res. Només el silenci, el mantell que cobreix el record de l'amo.
Era malalt des de feia dies, i els darrers freds el van acabar d'enfonsar. Finalment, se'n va anar en aquella cantonada, només amb la teua presència i escalfor ben a la vora. Aquella nit, vas udolar amb totes les teues forces, li vas llepar les mans i el rostre. Quan vas notar que es tornava fred, te'n vas anar, trist i abatut. Vas trobar un forat per a entrar en aquest local buit i polsós.
Ara només has de deixar passar els dies. Passa la gent, hi dóna el sol. Aviat tot acabarà.
gràcies per al teva participació
ResponElimina