dissabte, 29 de gener de 2011

"És nit freda per ser abril", de Manel

He sentit fa uns dies a la ràdio que el grup Manel està a punt de traure un nou disc. Al fil d'això, poso ací una de les cançons que més m'agraden del seu primer i únic disc (de moment), Els millors professors europeus. Es titula "És nit freda per ser abril", i és una cançó de la qual m'agrada tot: la lletra, la instrumentació, la melodia, els cors. Magnífica.




La Maria i el Marcel,
de costat en una barra,
es miren i fan glopets
a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell,
ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, ai Marcel,
qui s’acosta a parlar amb l’altre?
Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar,
ella se’l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,
seria dolç, seria amable,
si volguessis seure amb mi,
quin moment més agradable!
Tancaríem el local,
la nit seria tan llarga.
Marxaríem els dos junts
d’aquesta ciutat tan rara
i tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.

El Marcel allarga un braç,
la Maria somriu a l’aire.

Però l’estona ha anat passant
i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
no s’està enlloc com a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada