dimecres, 13 de febrer de 2013

Un deute amb Joan Sales (1)

(Sento que li devia un article a Sales en el seu centenari, i per això encara que siga unes setmanes tard, vull pagar aquest deute.)

Un soldat republicà al front d'Aragó en plena crisi existencial. La seua companya que ha quedat a Barcelona amb el fill petit i viu la dura experiència de la rereguarda. Un seminarista que lluita amb el bàndol republicà també al front aragonés. I un excèntric amic comú de tots tres que els visita de manera alterna, un personatge que tant sembla de vegades un cínic, com un amargat, com un devot creient. Un personatge que és un misteri i fa qüestions que trasbalsen els altres tres.

Aquest és l'esquema bàsic d'una de les grans novel·les escrites en català en el darrer segle: Incerta glòria. I l'any 2012 es van complir cent anys del naixement del seu autor, Joan Sales. Sales era un personatge ben peculiar. Nascut en plena època noucentista, res en la seua obra permet identificar-ho, si no és per reacció. Fou corrector de català, alumne de Pompeu Fabra, però abans de la guerra no escrigué res de remarcable, només alguns poemes que formarien part de Viatge d'un moribund, llibre que ara s'ha reeditat.

Iniciada la guerra civil, marxà voluntari a lluitar amb l'exèrcit republicà. Des del front, va mantenir una correspondència interessantíssima amb el poeta Màrius Torres, a qui havia conegut poc abans de l'esclat del conflicte. Aquestes Cartes a Màrius Torres es lligen com una novel·la i ofereixen visions peculiars i vívides del període convuls que vivia el país. Sales s'hi desfoga tant en contra d'uns com dels altres, i especialment contra els polítics que han portat a aquella situació. Durant la guerra va ser empresonat per no haver delatat un germà que no s'havia incorporat a files. Un exemple, afirmava ell, que les coses no podien anar bé de cap manera.

Després de la derrota, va marxar a l'exili francés i d'allà a la Republica Dominicana i Mèxic. A Mèxic fundà, amb altres escriptors, la revista Quaderns de l'Exili, que propugnava entre altres coses la creació d'un exèrcit català que lluitara amb els aliats contra el feixisme, de manera que després de derrotar Hitler anaren a per Franco. Tot això mentre completava un camí personal de retorn al cristianisme que havia iniciat precisament durant la guerra. Cristianisme i nacionalisme seran les dues grans forces que guiaran la seua vida.

Sales, ja ho veieu, anava contracorrent. Quan torna a Catalunya, el 1948, entra a treballar en el món editorial. Amb els anys tindrà la seua pròpia editorial, Club Editor, en la qual publicarà les obres dels principals novel·listes catalans de postguerra, Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. De nou, unes cartes, aquest cop a Rodoreda, publicades fa uns pocs anys, s'erigeixen com una altra gran obra de Sales "a l'ombra". Era un polígraf que no podia evitar fer de la correspondència un vehicle per a contenir tot el que volia dir.

És justament rellegint unes cartes, les que havia escrit a Màrius Torres, que començà a pensar en una novel·la. Me l'imagino llegint-les quan tornà el 1948 de l'exili i pensant a donar a aquelles reflexions forma narrativa. Seria Incerta glòria, la novel·la de la seua vida.

(Podeu llegir la segona part d'aquest article clicant ací)

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 870 (8 de febrer de 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada