dilluns, 12 d’abril de 2010

Poemes contra els infames

Veig que s'ha encetat una iniciativa en diversos blocs de respondre amb poemes als fets lamentables i vergonyosos succeïts al Cabanyal de València els darrers dies. Potser no és la manera més efectiva de respondre a la prepotència política i a l'autoritarisme immoral que ens governa. O potser sí. En tot cas, a falta de res millor, em vull sumar a la iniciativa, com ja ho han fet la Comtessa d'Angeville, Xavier Aliaga, Vicent Usó i d'altres; Josep Porcar n'ha recollit uns quants als seus Salms.

Jo, com em passa sovint en casos semblants, he acudit a cercar una Antologia de poemes de revolta de Joan Brossa que tinc per casa. Aquest poema és, potser sí, pamfletari, molt de l'acció directa dels seixanta. Però em sembla adient per als fets i per a la consternació que sentim molts. No deixa de ser significatiu que poemes escrits en el context antifranquista seguisquen vigents en el País Valencià d'avui.


REVOLUCIÓ CONSTRUÏDA

Subratlla la raó qui no la té,
la pols ressona damunt l'estructura,
i mar i terra mostren la juntura
girada per la sang i pel diner.

El qui exerceix el poder, no cal fer
embuts, s'omple el barret de confitura,
es torna defensor de la cultura
i en tot ans primeríssim que primer.

Estrofa, crida, deixa't d'ors i emblemes!
El pensament traspua aquests poemes
i obre les ales al vast horitzó.

Guanya amb els seus ocells tots els dilemes
i escampa la certesa que res no
ens cal sinó la Revolució.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada