Ciutadans i votants

Llegeixo en la premsa que la nova llei de l’avortament genera controvèrsia. De fet, apareix una dada que crida l’atenció: 6 de cada 10 votants del PSOE estan en contra que les adolescents puguen avortar sense control patern. I sembla que això sorprén d’allò més. Com si haguera de ser obligatori que els votants socialistes estigueren d’acord en tot allò que fan els del seu partit. Hi ha cada vegada més una tendència a la simplificació en la ideologia de les persones, que intenta esquematitzar-ho tot en dos blocs granítics: progressistes i conservadors, esquerres i dretes.

M’explicaré amb alguns exemples. Per a ser progressista, sembla que cal estar a favor de l’avortament en totes les situacions, de l’eutanàsia, de l’ensenyament públic i ser del rotllo “multiculti”. En l’altra banda, tampoc es pot ser de dretes i nacionalista, almenys ací al País Valencià, o estar a favor dels matrimonis gais. Una persona cristiana i practicant es veu que no pot ser d’esquerres i ecologista (i altres coses), perquè aquesta combinació estranya tant a uns com als altres. En canvi, pareix que ha d’anar forçosament a les manifestacions pro-vida, per tornar al mateix tema. Fa l’efecte que no es puga anar tant a la “mani” del 25 d’abril com a la processó del Crist.

Per sort, la realitat és més complexa. Resulta que hi ha gent d’esquerres antiavortista, i hi ha gent que vota al PP que és gai, i hi ha dirigents comunistes que van a missa cada setmana, i hi ha independentistes que porten els fills a escoles de pagament. I això és fantàstic, perquè la ideologia de cadascú no té perquè sotmetre’s a la divisió entre esquerres i dretes que ens volen presentar com a monolítica.

A mi m’agrada la diferència, i la gent que no respon a un esquema predeterminat. Aquesta gent, quan va a votar, tria aquella opció que millor s’adapta a allò que pensa, però no subscriu necessàriament tot el que diu el partit en qüestió. De fet, si té una mica de criteri propi, això és impossible. Perquè cadascú és el seu propi partit polític, i no en trobarà cap que se li adeqüe al cent per cent.

Visca, per tant, la diferència i la gent que vota sense estar del tot convençuda (però vota). Perquè per damunt de votants, hem de ser ciutadans amb consciència i opinió. Enhorabona si ets d’aquells que no saps a qui votar perquè estàs en desacord amb alguna cosa de tots. És que has aconseguit tenir les teues pròpies idees. Votaràs, però el teu vot serà només una manifestació més, entre d’altres, de la teua presa de posició davant del món.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 686 (5 de juny de 2009)