Falles diferents?

Falles, de nou. I amb elles, una certa sensació de desassossec. Tenen quelcom, les falles, que sembla que els impedisca ser assumides per certs sectors de la ciutadania, precisament els més conscients, els més madurs, els més valuosos. Ens posaríem d'acord ràpidament en quines coses ens desagraden de les falles: la coentor, l'incivisme, el soroll, els vestits de fallera, les banderes amb blau. Conec molta gent, d'ací i de València, que quan vénen falles se'n van de viatge.

I tanmateix, les falles són ací. Encara que siguen una tradició sobrevinguda, de fora, importada. Encara que representen sovint el concepte més ranci, tòpic i caspós de ser valencià. Encara que ens emparenten més amb la València de Rita que amb els costums més moderns i oberts que ens sembla (amb raó?) que hi ha més al nord. Sí, potser això és veritat. Però, malgrat tot, les falles són ací i ningú no les farà fora, encara que les mirem amb menyspreu.

Cal convindre que les falles, després de més de trenta anys, són una fita clau per a la societat benicarlanda. Això no es pot obviar. Per a molts conciutadans, però molts, una majoria potser, són uns dies importants, i les senten com a pròpies. Són unes festes que aconsegueixen una participació a nivell de carrer a què ni tan sols les festes d'agost arriben. Amb tot, alguns sectors oberts, progressistes, nacionalistes, segueixen (seguim) mirant-les amb reticències.

No seré jo qui faça una defensa de les falles: com deia Raimon, jo no sóc "d'eixe món". Però penso que estaria bé que apareguera una manera alternativa de viure les festes de sant Josep. Que hi haguera elements dins de cada falla que maldaren per canviar algunes coses, i treballaren per fer unes falles amb un altre concepte més acceptable de valencianitat. Unes falles més crítiques, també. Crec que fa anys hi havia alguna falla jove que va intentar coses en aquest sentit. Seria bo recuperar eixe esperit.

Però, qui? Desgraciadament, això de les falles només sembla despertar adhesions o rebuigs inquebrantables: o estàs amb mi, o contra mi. Qui està dins d'eixe món, hi ha d'estar d'una determinada manera; qui no li agrada, se'n manté al marge, hi gira l'esquena. Però des d'aquests darrers sectors, estaria bé propiciar camins alternatius. Tot i que no sé com. Però caldria, perquè les falles són un element de vitalitat inigualable de la nostra societat i ens estem deixant perdre aquesta energia.

Publicat a La Veu de Benicarló, núm. 724 (12 de març de 2010)