dimecres, 24 de març de 2010

Núria Folch i Pi

Ahir va morir Núria Folch i Pi. Tenia 94 anys. La senyora Folch era coneguda sobretot per ser la vídua d'un dels escriptors catalans més importants del segle XX, Joan Sales. De fet, el binomi Sales-Folch era pràcticament indestriable, i quan es parla de la transcendència del Sales editor, que va publicar Rodoreda i Villalonga entre molts altres en el Club Editor, sovint s'oblida que les tasques de l'editorial eren compartides amb la seua muller. Fins al punt que, quan Sales morí, Folch continuà tota sola la tasca a la qual ell havia dedicat tants esforços, fins no fa molts anys que n'ha pres el relleu la seua néta, Maria Bohigues.

Núria Folch era un tros d'història vivent, que va viure, al costat del seu Joan Sales, els anys republicans, la guerra (aquella guerra que els marcaria per sempre més), el trànsit del comunisme al catolicisme, l'exili francés, dominicà i mexicà (on participaren dels Quaderns de l'exili), el retorn a l'interior a finals dels quaranta i la feina editorial, fonamental per a la represa de la novel·la i la cultura catalanes.

Amb la mort de la senyora Folch m'ha retornat la figura de Sales, les seues opinions històriques (sovint discutibles), la seua meravellosa novel·la Incerta glòria, que ella no es va cansar mai de reivindicar. On, per cert, molts trets del personatge de Trini recorden els de Núria Folch. Tot un món literari apassionant del qual ha desaparegut un testimoni d'excepció.

Per cert, trobareu comentaris magnífics dedicat a la mort de Núria Folch al bloc Ganxet sota les pedres i també al d'Enric Vila. Us els recomano vivament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada