divendres, 9 de juliol del 2010

Somniem constantment

L'entrada d'ahir em va fer ganes d'escoltar sencera la cançó de Lluís Llach, que feia anys i panys que no escoltava. Musicalment, no és de les meues preferides, però la lletra, i la intensitat amb què Llach la "murmura" o la "crida", les trobo sublims.

Ací teniu la música:



I ací, la lletra:

SOMNIEU.
És clar que sí, somniem constantment.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot.
TENIU MASSA PRESSA.
Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa.

SOMNIEU.
Sí, inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà.
ESPEREU MASSA.
És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ser esclaus de l’esperança.
VOLEU MASSA.
Clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
EXIGIU.
Clar que sí, apassionadament o amb tristesa.

I tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos.
Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir,
que ningú no s’avergonyeixi de cridar:

somniem, sí, somniem constantment,
somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l’inimaginable.
Somniem sempre, i ho esperem tot,
hem après l’art d’esperar, aquest art d’esperar
en nits interminables d’impotència;
sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot.
Volem l’impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l’impossible.
Millor així, tots ho sabeu, millor així encara que a vegades precipitat,
encara que a vegades bruts, baixos, rastrers,
millor així amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla;
millor així, que no un ramat de xais
sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos;
per això, si mai ens gosen dir...

SOMNIEU.
És clar que sí! Somniem constantment, sempre.
Si ens diuen: ESPEREU MASSA.
Clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot.
Si ens diuen: VOLEU MASSA.
És clar que sí, volem massa, més, tot.
Si ens diuen: TENIU MASSA PRESSA.
Clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.

dijous, 8 de juliol del 2010

Somniem

De sempre, aquesta cançó de Lluís Llach m'ha posat la pell de gallina. Amb aquest video d'Òmnium Cultural, i amb la que està caient, encara m'impressiona més.

"-Voleu massa!
-És clar que sí. És el nostre dret rabiós i encara més el nostre deure."

"-Espereu massa!
- És clar que sí. I no ens fa cap vergonya ser esclaus de l'esperança."



No deixem de somniar. "El somni d'avui com a possibilitat pel demà." És l'hora de tenir-ho clar.

dilluns, 5 de juliol del 2010

Haikú d'estiu

Francesc Mompó, des del seu bloc, ens convida a qui vulguem participar a fer un haikú (un poema de tres versos sense rima, d'origen oriental però de llarga tradició en la literatura catalana), a partir d'aquesta imatge:

Jo, que no sóc molt donat a expansions poètiques, aquesta vegada m'he llançat a la piscina, amb més pena que glòria, imagino. Aquí va la meua contribució:

Repòs, sol i ombra,
absència silent
en banc d'amic.

I perdoneu, eh? Només era per a jugar una mica, i segurament influït pel fet d'estar aquests dies immers en l'avantguarda catalana: Josep M. Junoy, Joan Salvat-Papasseit, van fer haikús molt bons, deliciosos. Millor que llegiu els seus que el meu!