Literatura de butxaca / 21: John Williams

"Estava preparat per admetre que fins llavors no havia estat un bon ensenyant. Sempre, d'ençà de l'època en què havia avançat amb dificultat per les seves classes d'anglès de primer, havia tingut consciència de l'avenc que separava els sentiments que li despertava la seva assignatura i el que oferia a l'aula. [...] Aquelles coses que més estimava eren objecte d'una profunda traïció quan en parlava a classe; el que estava més viu es marcia en les seves paraules, i el que es commovia més es refredava en ser expressat."

John Williams, Stoner (1965), cap. 7, trad. d'Albert Torrescasana

Literatura de butxaca / 20: Vila-Matas

«Precisamente porque la literatura nos permite comprender la vida, nos deja fuera de ella. Es duro, pero a veces es lo mejor que puede pasarnos. La lectura, la escritura buscan la vida, pero pueden perderla precisamente porque están enteramente concentradas en la vida y en su propia búsqueda.»

Enrique Vila-Matas, El mal de Montano, part IV.

Literatura de butxaca / 19 : Graham Greene

He tornat a llegir El poder i la glòria. Només us puc recomanar la lectura d'aquesta obra mestra.

«Quan arribem a visurar curosament un home o una dona, sempre ens és possible de començar a sentir compassió... Això és una qualitat pròpia de la imatge de Déu... Quan veiem les arrugues dels costats dels ulls, la forma dels llavis, la manera de créixer els cabells en el cap, ens és impossible odiar. L'odi només és una manca d'imaginació.»

Graham Greene, El poder i la glòria, segona part, capítol 3. Traducció de Ramon Folch i Camarasa

Literatura de butxaca / 18: Chirbes

"Cultura es lo que levanta del suelo la mirada del hombre y lo lleva a descubrir el horizonte, lo que hace que el animal se ponga a caminar a dos patas aunque a veces esa posición le provoque dolores de espalda, deformaciones de columna, dolor de cervicales, es eso, hija mía, le decía su padre en un tono solemne. [...] El hombre se humaniza cuando se levanta a dos patas para mirar de frente un cuadro colgado en la pared de un museo, o cuando se dobla para sentarse en una silla y, antes de desmoronarlo con la primera embestida de la cuchara, contempla un instante el plato que acaban de servirle y admira el montaje, la presentación, y acerca un instante la nariz para capturar sus aromas. Adiós al mono, te presento al hombre."

Rafael Chirbes, Crematorio (2007),
Anagrama, p. 286-287.

Literatura de butxaca / 17: Martí Domínguez

Exilis interiors.

"La societat, i en especial aquell poble a la vora de la Mediterrània on vivien els Cantallops, es regia pel carpe diem, pel pensat i fet més ineluctable, i per una notable indiferència cap a l'excel·lència. Amb una societat així, els idealistes, els que volen canviar les coses i construir un món millor, tenien ben poc a fer. [...]
Feia temps que sabia que els que en aquella ciutat es dedicaven al cultiu del pensament estaven condemnats a viure tota la vida contra corrent, en una batalla infinita, desigual i, quasi sempre, injusta. Déu estava amb els altres, i en concret, amb els espavilats, amb els esquenadrets, amb els mediocres, amb els furtacabassos i amb els pobres d'esperit. L'intel·lectual nascut en una societat així s'anava corsecant, i el caràcter li canviava, se li tornava agre [...]."

Martí Domínguez, L'assassí que estimava els llibres, Proa, p. 277

Literatura de butxaca / 16: Ionesco

LA VELLA: Ell deia: Vosaltres mateu els ocells! Per què mateu els ocells? Nosaltres no matem els ocells... no faríem mal ni a una mosca... Les llàgrimes li queien cara avall. No permetia que les hi eixuguéssim. No podíem acostar-nos-hi. Deia: Sí, vosaltres heu matat tots els ocells... I ens amenaçava amb els seus punyets... És mentida, m'heu enganyat! Els carrers són plens d'ocells morts, de nens que agonitzen. Són els ocells que canten!... No, són gemecs. El cel és vermell de sang... No, fill meu, és blau... Ell insistia cridant: M'heu enganyat, jo us adorava, em pensava que éreu bons... els carrers són plens d'ocells morts, vosaltres els heu buidat els ulls... Papa, mama, sou dolents!

Eugène Ionesco, Les cadires, trad. de Joan Tarrida

Literatura de butxaca / 15: Balzac

Dit pel personatge de Vautrin, un cínic amoral. Sembla la llei de vida de molts encara avui dia:

"Encara em queda un consell per donar-vos, fillet, no us aferreu ni a les vostres opinions ni a les vostres paraules. Si hom us les demana, veneu-les. Un home que es vanta de no canviar mai d'opinió és un home que ha triat anar sempre en línia recta, un neci que creu en la infalibilitat. No hi ha principis, només hi ha circumstàncies: l'home superior es casa amb els esdeveniments i les circumstàncies per dirigir-les."

Honoré de Balzac, El pare Goriot

Edicions 1984. Traducció Maria Rosa Vallribera

Literatura de butxaca / 14 : Kazantzakis

"Aquest home -vaig pensar- no ha anat a l'escola i el seu cervell no està malejat. Ha vist i ha sofert molt, el seu esperit s'ha obert, el cor se li ha eixamplat, sense perdre la seua audàcia original. Tots els problemes complicats, insolubles per a nosaltres, ell els talla d'un cop d'espasa [...]. Els salvatges d'Àfrica adoren la serp perquè amb tot el cos toca terra i així coneix tots els secrets del món. Els coneix amb el seu ventre, amb la seva cua, amb les seves vergonyes, amb el seu cap. Toca, es barreja, es fa una mateixa cosa amb la Mare. Així també Zorbàs. Nosaltres, la gent instruïda, no som sinó ocells de l'aire, esmaperduts."

Nikos Kazantzakis, Alexis Zorbàs (1946), trad. Jaume Berenguer, cap. V


"Al vespre, Zorbàs encenia el foc entre dues pedres i cuinava; ens posàvem a menjar i a traguejar, la conversa s'animava; al capdavall vaig comprendre que el menjar també és una funció espiritual i que la carn, el pa i el vi són les primeres matèries de què l'esperit és fet."

Nikos Kazantzakis, Alexis Zorbàs (1946), trad. Jaume Berenguer, cap. VI

Literatura de butxaca / 13: Kerouac

 
"L'única cosa que anhelem en la vida, que ens fa sospirar i gemegar i tenir nàusees de tota mena, és el record d'alguna santedat perduda que va ser experimentada probablement a l'úter i només pot ser reproduïda (encara que detestem admetre-ho) en la mort. Però qui desitja morir?"

Jack Kerouac, A la carretera, part II, cap. 4 (trad. Manuel de Seabra)

Literatura de butxaca / 12 : Chandler

"Els assumptes policials -va dir, quasi gentilment- són un autèntic problema. Es pareixen molt als assumptes de política. Exigeixen homes de qualitat, però no ofereixen res de prou interessant com per atreure'ls. Per això hem de treballar amb l'únic que podem aconseguir... i el que aconseguim són individus com aquests."

Raymon Chandler, La dama del llac (1943), cap. 27

Literatura de butxaca / 11 : Hemingway

Actualitat d'unes paraules d'un personatge de Hemingway, a propòsit dels polítics espanyols.

"En Robert Jordan confiava en la República com a forma de govern, però creia que hauria de desempallegar-se d'aquella colla de lladres de cavalls que l'havien menada a la situació en què es trobava quan esclatà la revolta. ¿Hi haurà hagut mai cap poble els dirigents del qual hagin estat tan evidentment els seus enemics com aquest?"

Ernest Hemingway, Per qui toquen les campanes (1940), capítol 13, trad. Jordi Arbonès

Literatura de butxaca / 10: Sales

"- [...] entre els militars sublevats d'una banda i els anarquistes desbordats d'una altra, ¿què havien de fer, com havien de reaccionar? 'Ni els uns ni els altres', deia el tiet Eusebi; 'ni el roig ni el negre', deia el marquès. 'Guanyi qui guanyi, jo he perdut', afegien tots dos. Hi ha hagut un horrible malentès en aquest país desventurat que és el nostre; tot això que hem viscut des del 19 de juliol de 1936, papà, és incoherent, com un mal somni [...]
-La gent, va dir, no ens hauríem d'unir per les idees, sinó pels sentiments; quan penso que en nom de l'abolició de la pena de mort estan assassinant mitja Catalunya... ¡Que m'hagi calgut passar el cap de la seixantena per comprendre que les idees no valen una punyeta!"

Joan Sales, Incerta glòria, segona part

Literatura de butxaca / 9 : Hamlet actual

Aquests dies estem comentant, amb els alumnes de 2n de Batxillerat que cursen Literatura Universal, Hamlet. A més de la trama i els eixos temàtics essencials, i de les cites i passatges més cèlebres, ens hi trobem algun fragment d'una actualitat tremenda i sorprenent. Com ara:


"(...) qui podria aguantar
les fuetades i les burles d'aquest temps,
l'insult de l'opressor, l'ultratge del superb,
tot el dolor de l'amor menyspreat,
la lentitud de la justícia,
la insolència dels càrrecs, i el desdeny
que dels indignes rep la gent de mèrit (...)"
(Acte III, escena I)

"Es pot ser perdonat i gaudir de l'ofensa?
En els corrents corruptes d'aquest món,
la mà que s'ha enriquit d'algun delicte
pot marginar la llei, i molt sovint
veiem que el premi del pecat compra la llei."
(Acte III, escena III)

William Shakespeare, Hamlet, trad. Salvador Oliva, Vicens Vives

Literatura de butxaca / 8

"Vaig reflexionar en com els règims polítics, siguen del signe que siguen, en com les injustícies més denigrants, en com els exèrcits més poderosos, no estaven facultats per derrotar els homes que disposaven de l'arma devastadora de la integritat moral."

Ferran Torrent, Bulevard dels Francesos (2010), pàg. 404.

Literatura de butxaca / 7

"¿Us recordeu d'aquella nit que la senyora Smith m'acusà de marxista? [...] Tanmateix, la paraula 'marxista' ha arribat a desagradar-me. Massa sovint la fan servir per a descriure només un determinat pla econòmic. [...] Amb tot, el comunisme, estimat amic, és més que el marxisme, de la mateixa manera que el catolicisme (no oblideu que també vaig néixer catòlic) és més que la Cúria romana. [...] Tant els catòlics com els comunistes, tots plegats, han comès grans crims, però almenys no s'han plantat uns al costat dels altres, en la indiferència, com una societat constituïda. Més m'estimaria tenir-hi sang, a les mans, que no pas aigua, com Pilat. Us conec i us estimo força, i us escric aquesta carta amb tota cura, perquè potser que sigui la darrera avinentesa que tingui de comunicar-me amb vós. [...] Us prego (un truc a la porta em pot fer deixar inacabada aquesta frase; preneu-la, doncs, com la darrera voluntat d'un moribund) que, si heu abandonat una fe, no abandoneu tota fe. Sempre hi ha una alternativa a la fe que hem perdut. ¿O potser és la mateixa fe amb una altra disfressa?"

Graham Greene, Els comediants (1966), tercera part, capítol IV.

Literatura de butxaca / 6

"Una novel·la! Però com s'escrivia una novel·la? No semblava gaire complicat. Ja n'havia provat d'escriure, de novel·les, però sempre havia acabat escrivint reportatges. Com a lector, tenia un gust especial amb les novel·les que llegia. Hi havia històries de més de dues-centes pàgines i novel·les. Una novel·la havia de construir una imatge visual que la justifiqués. Les històries sense aquesta imatge visual no eren novel·les, eren reportatges periodístics o treballs historiogràfics o assajos. (...)

Tenia escrites dues històries de més de dues-centes pàgines, però mai no havia trobat la imatge que les justifiqués de la manera exacta i rotunda que una rosa dóna sentit a un roser. En altres paraules. Havia cavat la terra, havia sembrat una llavor i havia fet créixer la mata d'un roser, però havia fracassat a l'hora de fer que produís una flor."

Joan Pons, La casa de gel, caps. 104-105

Literatura de butxaca / 5

"I així es va escaure que no va optar per la música ni la poesia [...]. O tal vegada se'n va abstenir i prou, fidel a la seva idea que en el menyspreu de l'ambició es troba un dels principis essencials de la felicitat a la terra. ¿No és possible, en efecte, que si un tipus elevat de geni ha de ser ambiciós per força, el més elevat hagi de ser per damunt del que es denomina ambició? ¿I no pot ser que, en conseqüència, molts homes de bon tros més grans que Milton s'hagin acontentat a restar 'muts i sense glòria'? Crec que el món no ha vist mai -i que no la veurà, si no és per una sèrie d'accidents que empenyi el tipus espiritual més noble a un esforç desagradable- la màxima plenitud de l'execució triomfant, en els dominis més excelsos de l'art, de què la naturalesa humana és perfectament capaç."

Edgar Allan Poe, "El domini d'Arnheim" (1847), dins Tots els contes. Volum II, Columna.

Literatura de butxaca / 4

"L'home de negocis que pressuposa que la vida ho és tot, i el místic que afirma que no és res, cap dels dos no encerta, cadascun pel seu cantó, quina és la veritat. 'Sí, estimada, ja ho veig: la veritat es troba entre aquests dos extrems', havia aventurat la tia Juley uns anys abans. No; la veritat, per tal com era una cosa viva, no es trobava a mig camí de res. Només se la podia trobar fent incursions contínues en cadascun d'aquests dos terrenys".

E.M. Forster, Howards End (1910), cap. XXIII.

Literatura de butxaca / 3

"Perdonaríem moltes coses si en sabíem la bona veritat."

"Assenyaleu-me l'home feliç, i jo us assenyalaré o l'egoisme o la maldat... o, si no, una absoluta ignorància. [...] Si sabés la bona veritat, pensava, ¿hauria de sentir compassió fins dels planetes? ¿Si un arribava a allò que en deien el fons de la qüestió?"

Graham Greene, El fons de la qüestió, trad. Pau Romeva, Barcelona, Proa, pàg. 99, 154.

Literatura de butxaca / 2

"Un home sol és un vas d'aigua -algú l'ha omplert- posat damunt una inexplorada muntanya de nou mil metres, un vas d'aigua que no viu perquè ningú no hi beu."

"Per una por a les clarors de l'espant, duem la mediocritat com unes ulleres de sol. La vida vertadera és com el migdia d'un estiu, és un enlluernament com una explosió. Viure forans a aquesta llum és no ser ni freds ni calents, i merèixer la mort per haver rebut persona i no haver retornat personalitat."

Blai Bonet, Haceldama (1959)