Fa cosa d'unes dues setmanes,
Núvol, el digital de cultura em va publicar en la seua secció Punt de llibre un comentari sobre la recent reedició de
Combat de nit, de Josep M. Espinàs. El podeu llegir
en aquest enllaç, i també us el reprodueixo tot seguit.
COMBATRE CONTRA LA NIT
La Campana ha reeditat enguany Combat de nit de Josep M. Espinàs, quan
fa cinquanta anys que va ser escrita. És justificat que l’editorial haja volgut
rescatar una de les obres cimeres d’un autor emblema de la casa. Podem tornar a
llegir la peripècia dels dos camioners que duen a terme un viatge d’anada i
tornada entre Barcelona i Valladolid. Hi retrobem el retrat realista de la dura
vida del transport per carretera a finals dels anys cinquanta, i les angoixes i
esperances vitals dels dos protagonistes. Tanmateix, es manté actual Combat de nit?
La novel·la permet una doble aproximació. Hi trobem, d’una banda, una
narració que explora les tècniques objectivistes —mostra de clara renovació als
anys cinquanta—, amb una voluntat testimonial, gairebé periodística. Els
diàlegs són breus, realistes, els ambients són els propis de la vida a la
carretera, el narrador intervé molt poc i només de tant en tant penetra en la
consciència dels personatges. El realisme també és textual, amb la incorporació
dels fragments del procés judicial a què va ser sotmès el protagonista per un
accident en el passat. És per la depuració a què arriba en aquest realisme
objectivista que l’obra ha estat valorada com una de les mostres més reeixides
del realisme social en català. De fet, la voluntat d’Espinàs de mostrar la realitat
era tan clara que es documentà per a la novel·la fent un viatge amb uns
camioners fins a Valladolid. És lícit pensar que molts dels diàlegs i de les
situacions quotidianes que apareixen a l’obra foren presos de la realitat.
Segons com, es podria considerar Combat
de nit com un antecedent de la “novel·la de no ficció” de què tant es parla
avui. En aquest sentit, no ha envellit gens, i resisteix vigorosa la relectura
cinquanta anys després.
Combat de nit, però, no és només això, i és travessada
tota per un subtil simbolisme existencial. Els camioners “lluiten” contra “la
nit”, i aquest “combat” —que dona títol a la novel·la— és una metàfora de la
lluita existencial: “En la nit, com en la vida. Cada home tancat a la seva
cabina”. Els paral·lelismes entre el viatge per carretera i la vida sovintegen,
de bracet amb metàfores bèl·liques: “Agafar-se a la culata o al volant. Viure agafats
a alguna cosa. Morir agafats a alguna cosa”; “Existir avorridament en la nit.
Avançar com un soldat”. La vida dels camioners, solitaris en la nit, representa
l’itinerari vital de tot home: la idea existencialista de l’home enfrontat a la
vida sense sentit. El gran mèrit de l’autor és no forçar aquest sentit
simbòlic, sinó sembrar-lo hàbilment al llarg de la novel·la, i suggerir amb
molta traça un cert simbolisme sense que això perjudique l’objectivisme de la
narració.
Però, més enllà del sentit existencial, aquests camioners que avancen en la
nit com soldats, que recorden els pilots de Saint-Exupéry, permeten alguna
altra interpretació? ¿Podien representar en el seu moment la lluita contra “la
nit del franquisme”? Espinàs no ha estat mai un autor gaire susceptible de lectures
en clau política. De tota manera, tampoc és forçar massa la interpretació: Combat de nit té la capacitat dels
clàssics d’acceptar sentits diversos en èpoques diferents. I aquesta podria ser
una de les claus de la seua actualitat. Perquè la nit a què s’enfronten els
simbòlics conductors-soldats d’Espinàs pot ser la nit de la repressió, de
qualsevol repressió, en qualsevol època. I el procés judicial del qual se’ns
van oferint tasts al llarg de la novel·la també permet alguna lectura en aquest
moment tan judicial de la nostra realitat. Perquè, al capdavall, de què es pot
acusar un combatent contra la nit?