Darrerament s'està sentint a parlar bastant de Xocolata desfeta. Exercicis d'espill, el darrer llibre de Joan-Lluís Lluís (La Magrana, 2010). L'autor segueix les passes dels cèlebres Exercicis d'estil de Raymond Queneau (Quaderns Crema, 1989), en el qual s'explicava la mateixa història de noranta-nou maneres diferents, jugant amb el llenguatge i les tècniques narratives.
No he llegit el llibre de Lluís, i no dubto de l'encert i la traça dels seus "exercicis", però trobo a faltar en les informacions que es refereixen al seu llibre la referència a una altra obra escrita a l'estil de Queneau. Es tracta de Quaranta-sis contes i un gelat (Onada Edicions, 2005), un llibre de l'escriptor castellonenc Vicent Marçà, publicat pòstumament. Seguint el model confés del francés, Marçà narrava de quaranta-sis maneres diferents la mateixa brevíssima i intranscendent història. L'obra de Marçà tenia l'interés afegit d'adreçar-se tant a lectors adults com joves, i com a mestre va tenir molt present el possible aprofitament didàctic del text.
Ho he volgut recordar perquè de vegades sembla destacar-se l'originalitat d'alguns llibres sense tenir present que el camí potser ja ha estat fressat. Això no vol dir que hi haja impediment perquè les noves provatures puguen superar les primeres.
