Senyor de les mosques

Imatge d'una de les pel·lícules que s'han fet sobre la novel·la

El plantejament podria ser el d'una idíl·lica novel·la de nàufrags: una colla de nois anglesos entre cinc i dotze anys es troben sense adults en una paradisíaca illa de Pacífic, després que l'avió en què viatjaven ha patit un accident. Al principi, tot sembla una aventura: reunir-se, explorar, triar un cap; banyar-se, jugar, prendre els fàcils aliments, iniciar una mínima organització. Però de manera progressiva, tot anirà desintegrant-se, fins acabar convertits en uns autèntics salvatges.

D'una banda, els personatges de Ralph i el Porquet representen l'intent d'ordre. Ralph és a l'inici triat com a cap, tot i que serà el Porquet l'autèntica veu de la racionalitat, qui intentarà aconsellar Ralph. El cargol de mar amb el so del qual es convoquen les reunions simbolitza l'organització dels nois de l'illa; i el seu objectiu primordial serà mantenir un foc que avisa els vaixells de la seua presència a l'illa, és a dir, miren de no oblidar que ser rescatats és la prioritat. El foc encés simbolitza el lligam, per tant, amb la civilització.

En l'altre costat, hi ha la figura de Jack, xicot amb fusta de líder que serà l'encarregat de la caça, que es deixarà portar per l'embriaguesa de l'instint de supervivència, lligat a la caça i la sang. De mica en mica deixarà aflorar les pulsions salvatges i violentes, i constituirà una tribu enfrontada a l'organització de Ralph i el Porquet. Una tribu en la qual ell serà el cap obeït de manera cega pels altres nois, fins a deixar sols els altres dos.

La reflexió que proposa Golding és força suggerent. En el fons, ve a dir aquesta paràbola que seria la novel·la, l'ésser humà és un salvatge a penes civilitzat, i els impulsos primaris són prestos a reaparéixer en unes condicions favorables. Segurament per això els protagonistes són infants, en els quals el vernís de l'educació és encara prim i feble i pot esquerdar-se més fàcilment. I allò que el trenca és la por al desconegut, a una suposada bèstia que no és tal. Una bèstia inexistent a la qual la tribu de Jack acaba fent ofrenes, com un cap de porc clavat en una estaca.

Aquest cap de porc, de fet, és el que dóna títol a la novel·la. Simon, en una mena d'al·lucinació, té un diàleg amb el cap ple de mosques, i aquest és anomenat el Senyor de les Mosques. Que és, encara que no s'explicite en la novel·la, un dels apel·latius que tradicionalment s'ha atorgat al diable. Perquè el cap de porc simbolitza "les tenebres del cor de l'home" a què es fa referència en la darrera pàgina, aquella cosa que hi ha en l'home que fa que tot s'espatlle. "Com es que tot es fa malbé d'aquesta manera?", pregunta Ralph en un moment determinat (vuité capitol).

L'autèntica natura salvatge de l'home, la impotència de la civilització davant la barbàrie, la constatació que l'home és un llop per a l'home. O, com han dit alguns anant més enllà, la confrontació entre la democràcia i el totalitarisme. En tot cas, una lectura molt suggerent.