Cada vegada ho sento dir a menys gent, però a casa sempre he sentit dir la paraula pantec, que significa 'respiració fatigosa'. Per exemple, quan algú corre molt, pot arribar a exclamar: "Encara m'agarrarà un pantec". De vegades, semblava referir-se a alguna mena d'atac o col·lapse poc definit: "Li va agarrar un pantec i es va morir".
Aquest mot no apareix al DIEC, ni al Vocabulari de cruïlla de Joan S. Beltran, però sí al Diccionari català-valencià-balear de Joan Alcover i Francesc de B. Moll, on s'indica que és sinònim de "panteix", a Ulldecona i el Maestrat. Curiosament, s'indica que es diu a la Ribera del Flamisell, a la Ribagorça (Vall Fosca, al Pirineu). En La Ribagorça parla, una web que recull mots propis d'aquesta comarca, el mot no apareix, potser perquè ja no es diu o perquè el consideren només una variant de panteix.
Panteix seria la paraula més usada en l'estàndard, i el seu derivat el verb panteixar. Com a derivat de pantec, jo he sentit alguna vegada pantegar. Per exemple, la iaia d'un conegut meu, que tenia asma, per la nit "pantegava". Reconec que aquest verb no l'he utilitzat mai.
Pantaix- postverbal de pantaixar: "Sobrealiento: pantaix en valenciano" (Salvá, V: Comp. gramática castellana, apéndice 1838.
ResponEliminaPantaixar: "resollar, echar el aliento con algún ruido" Escrig. Dicc. 1887.
Molts eixemples de pantaix, pantec no.
Pantaix i panteix, que vénen a ser el mateix, són les més recollides a tot arreu. D'aquí la gràcia de pantec, que tot i tindre la mateixa arrel ja és un mot diferent.
Elimina