Amèrica, Amèrica

Article publicat a la revista Caràcters, núm. 88 (2019)

Lourdes Toledo 

Amèrica endins

Bromera, Alzira, 2018

310 pàgines

Lourdes Toledo, periodista cultural col·laboradora de diverses publicacions (entre les quals Caràcters), va obtenir el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta de 2017 amb Amèrica endins, el seu primer llibre. Aquest presenta un format de dietari i parteix de la seua experiència durant tres anys, concretament entre 2014 i 2017, als Estats Units, on es va traslladar amb la seua família per a treballar de professora a Santa Fe, a l’estat de Nou Mèxic.

Un dels trets més interessants d’aquesta obra és l’equilibri que hi trobem entre la narració de l’experiència personal de l’autora, d’una banda, i la descripció i anàlisi d’una cultura tan particular com la nord-americana, de l’altra. Pel que fa a l’aspecte personal, Toledo ens presenta amb sinceritat, un estil proper i certa espontaneïtat, les dificultats que un canvi de vida d’aquestes característiques va suposar per a ella i la seua família. També les amistats personals, les dificultats laborals, els viatges, els menjars, les estones viscudes. Aquest vessant del llibre ens apropa de manera molt directa a la personalitat de Lourdes Toledo, i ens fa viure amb empatia les dificultats íntimes viscudes durant un període vital que s’endevina intens.

En l’altre plat de la balança del dietari hi ha la fixació de la lent observadora en la realitat americana, que és l’aspecte que pot resultar més atractiu per al lector mitjà. També en això, Amèrica endins és un llibre híbrid. Alguns capítols —perquè, tot i portar datació com en els dietaris, cadascun dels apartats en què es divideix són ben bé capítols— prenen el to d’un llibre de viatges, i són fruit de les impressions rebudes per Toledo en els seus desplaçaments pel país; d’altres, són petits assaigs sobre la cultura nord-americana. En tots els casos, però, se’n desprèn una visió crítica i alternativa del país. Sempre es busca “l’altra” Amèrica, no pas la del turista, sinó la del viatger. Per això prefereix Minnesotta a Las Vegas, passejar vora el Hudson a visitar el MOMA, la vall del riu Pecos a Los Angeles.

Una visió crítica, dèiem. Efectivament, l’estada de Lourdes Toledo als EUA va coincidir amb l’inici de l’era Trump, i amb les primàries demòcrates prèvies. No amaga la simpatia per Bernie Sanders i per l’Amèrica que representa, molt present a Nou Mèxic, l’estat amb més immigrants del país; tampoc evita pronunciar-se sobre què significa l’elecció de Trump. Dedica un magnífic i molt interessant capítol a la història i la situació dels indis americans, i no s’està de blasmar alguns costums nord-americans com l’obsessió pel treball, la dependència del cotxe o l’excessiva burocràcia que domina bona part de la vida social, amb especial esment del món educatiu.

Amb tot, a mesura que avança en la lectura, el lector va endinsant-se en la seducció americana; descobreix com, efectivament, l’autora va ser capaç de connectar amb l’altra Amèrica que cercava més enllà de les diferències. En el paisatge, per exemple: hi ha passatges de descripcions naturals bellíssimes. O a través de les relacions personals: totes aquelles persones, moltes d’elles d’ascendència xicana, que van fer la vida més humana a l’autora durant la seua estada a Santa Fe. O, òbviament, per la literatura: Toledo hi descobrí una sèrie d’autors, i sobretot autores, que l’han marcada profundament, i ho trasllada al lector —Barbara Kingsolver, Sandra Cisneros, Julia Alvarez, Maya Angelou.

Amèrica endins és un llibre mixt i difícil de classificar, fruit de la voluntat, simplement, d’explicar unes vivències i uns sentiments, sense etiquetes; de mostrar tant les contradiccions com els atractius de tota una societat i una cultura, però des d’un punt de vista que no vol ser exhaustiu, sinó exclusivament personal. Al capdavall, el lector comprèn que l’experiència americana ha valgut la pena. Els Estats Units han esdevingut l’“Amèrica” del títol, sense mitificacions però amb una implicació emocional profunda.