diumenge, 11 d’abril de 2021

Ximo, el germà gran. A Ximo Bueno, in memoriam

Foto: Repositori UJI
Crec que la primera vegada que vaig llegir el teu nom va ser al Benicarló Crònica, aquella agosarada revista que editava l'Associació Cultural Alambor en la segona meitat dels vuitanta. Una revista que recordo amb estima perquè em va obrir la mirada a tota una manera d'entendre el territori i la cultura que jo fins llavors ni sospitava. Hi escrivia també Josep Igual, que se n'ha anat també massa prompte, amb molt pocs dies de diferència. Tu signaves una secció que es deia "Darrera la gatera", i una altra amb pseudònim, "El Mussol", tot i que no vaig saber que eres tu el Mussol fins molt de temps després.

Jo no era de la vostra generació, aleshores encara anava a l'institut i era de la quinta del teu germà menut Juanjo, amb qui érem -som- amics de colla. Et veia a tu i a les persones d'Alambor com a gent -ja em perdonaràs- gran, amb coneixement i amb una certa aura de prestigi. Aportàveu unes idees sobre el país i la llengua que jo no trobava en cap altre lloc, i menys en el Benicarló d'aleshores, i sense acabar d'entendre-les intuïa que teníeu raó, o que almenys en eixa direcció hi havia camins interessants a explorar. Féieu campanyes per a penjar senyeres als balcons a les festes, organitzàveu trobades literàries, alguns escrivien, publicaven llibres... No sé si en sou conscients, però vau ser un corrent d'aire renovador per a molts. Almenys per a mi. Obríeu portes que molts ni havíem entrevist en el mur gris.

Font: Benicarló Crònica
Fent balanç aquests dies de la teua figura, he pensat que em vas deixar marca en aquells anys, i en part a través del teu germà. Juanjo em passava música de Lluís Llach, enganxines de "Nuclears, no, gràcies!" amb aquell solet somrient, de l'objecció de consciència, tot de coses que -ara ho penso- devien vindre de tu i dels altres germans. Ell us admirava, tant a tu com a Mariano, i a través d'ell m'arribaven a mi els ecos d'una manera d'entendre el món. Quan ell i jo vam compartir pis a Castelló, vam penjar una senyera enorme a la paret, que segurament va trobar per casa, i em va transmetre idees de reciclatge i ecologia, que aleshores eren minoritàries. Tu ja eres regidor per Unitat del Poble Valencià, un altre nom mític.

Durant els anys noranta, vaig anar seguint des de la distància l'activitat d'Alambor, vaig participar en els premis literaris, et vaig conéixer en persona. I quan vaig retornar definitivament a Benicarló, vaig fer el pas de col·laborar amb l'associació. Hi vaig descobrir un treballador constant, incansable, honest. Eren els últims anys d'activitat intensa d'Alambor, i la teua il·lusió i ganes de fer seguien avant. Tu demanaves les subvencions, parlaves amb la Caixa Rural o amb la Penya Setrill per a reservar el local, t'encarregaves dels tràmits més feixucs, gravaves els actes, feies fotografies. Una actuació discreta, poc de figurar, però essencial. El 2014 vam treballar encara junts, amb altra gent, per a muntar la Festa per la Llengua a Benicarló, que va ser un èxit sobretot per la teua capacitat organitzativa i el teu vast coneixement del teixit associatiu del poble. 

Foto: Jesús Maestro
Has estat un referent, un puntal del valencianisme polític i cultural a casa nostra. Amb un caràcter afable, que feia que molts que no simpatitzaven amb el teu ideari el toleraren, no s'hi enfrontaren directament. Vas aconseguir que, abans que res, se't vera com un home del poble, no com un intel·lectual allunyat de la gent, no sé si m'entens. Actuaves amb naturalitat, però sense renunciar mai al compromís cívic amb la nostra llengua, el nostre país, la nostra cultura, l'ecologia, el pacifisme. Valors que són també meus, i vull pensar que de molta gent a Benicarló, en part gràcies a tu. Ara és a la nostra mà continuar la tasca a la qual tu vas dedicar tant de temps, mantindre viva "la flama", com deia Obrint Pas.

Els germans grans com tu i Josep Igual aneu marxant, sens dubte més prompte del que ens caldria. Els germans menuts, els hereus vostres, quedem una mica orfes. Però hem d'agafar els rems de la barca per a seguir navegant cap a Ítaca.


Cap comentari:

Publica un comentari