València-Madrid

Aquesta setmana s’han trobat el “nostre” president Mazón —em costa considerar-lo meu, si no té la mínima dignitat de parlar la meua llengua— i l’egrègia presidenta de la Comunidad de Madrid, la poderosa Ayuso. Fan un front, diuen, per a reforçar l’aliança entre dos territoris “germans” com són València i la capital estatal; un eix, segueixen dient ells, que ha de ser la punta de llança del progrés a Espanya. Tot eren somriures, abraçades i bona sintonia.

 

Aquest cap de setmana de pont festiu, Madrid ha estat ple de gom a gom. Sense preguntar massa, he sabut de dues companyes de feina que hi havien estat, que eren part infinitesimal d’eixa gernació de gent que es passejava per la ciutat de la meseta. Sembla ser que Madrid està de moda. Una col·lega que em diu que sempre ha tingut més tirada a Barcelona, ara prefereix Madrid perquè, diu, hi ha més bon teatre, més oferta cultural, més museus. Tot és més atractiu.

 

Anar de València a Madrid —i a la inversa— és molt ràpid i econòmic. De fet, ja s’han encarregat els diversos governs espanyols, tant d’un costat com de l’altre, que així siga: en això sí que han mostrat una unitat d’acció innegable. La xarxa de trens radial, cada dia més reforçada amb l’alta velocitat, fa que siga molt pràctic anar a la capital espanyola. Madrid és com un remolí que ho absorbeix tot, un pol d’atracció per a tots els espanyols.

 

Curiosament, és més lent i car anar de València a Barcelona. Però deu ser una casualitat. No crec que els pals a les rodes que s’han posat sempre per a millorar les comunicacions entre les dues principals ciutats mediterrànies siga intencionat, i ara! Seria impensable que tot un estat intentara evitar que València i Barcelona, que a més comparteixen llengua, un eix o corredor que les ha d’unir a Europa, interessos empresarials, etcètera, s’entengueren i uniren les seues forces. Això seria dinamitar un eix de prosperitat, anar contra els propis interessos del país.

 

I tanmateix, per què de manera reiterada sembla que es treballe per enfrontar-nos, per fer-nos girar l’esquena entre territoris germans? Ara la foto que es busca és amb Madrid. Mazón i Ayuso fent somriures. Tot un signe dels temps.

 

Article publicat a La Veu de Benicarló, núm. 1411 (15 de desembre de 2023)